"La ignorància afirma o nega rotundament; la ciència duda"
Voltaire

sábado, 19 de junio de 2010

Els humans al Pol Nord

Aquest és un treball fet per Berta i jo en 1º d'ESO per a Naturals.

1. Introducció

El pol nord és un terreny inóspit i fred per a l’ésser humà, però encara així hem aconseguit conquistar-lo.
Les tribus habitants al pol nord han hagut d’adaptar les seues condicions físiques per a poder suportar les condicions climatológiques adverses. A més, han desenvolupat una cultura molt extensa que inclou objectes que han inventat per a poder sobreviure.
També tenen una història molt intensa, en la qual s’han involucrat en la cultura de molts altres països.



2. Adaptacions físiques



Grups de caçadors siberians van arribar a l’àrtic i van evolucionar fins a separar-se en dos grans grups:

- Els lapons, que es desplaçaren més al sur.
- Els inuits, uns a la costa i altres a l’interior, que eren principalment caçadors.

Cada un es va adaptar a les condicions climátiques d’una manera diferent.
Els inuits són baixos i grossos, d’extremitats curtes per a suportar el fred. A més, tenen un nas petit per a reduir les pèrdues de calor i bosses de greix davall de les parpelles i a les galtes per evitar la congelació.
Els lapons tenen també extremitats curtes i ulls negres, però, pel contrari, el seu cabell és normalment ros i tenen la pell blanca.
Aquesta diferència es deu principalment a la firma d’aconseguir la vitamina D.
Els inuits, de monyo negre i pell morena, aconsegueixen la vitamina D gràcies al fetge dels animals marins que mengen.
Els lapons no cacen animals marins, per tant, prenen la vitamina D de la llum solar, per això son tan blanquets.


3. Cultura



Els habitants del nord han desenvolupat una cultura molt específica i important, que els ha permés sobreviure a les condicions climátiques adverses que suporten al pol.
Els esquimals i els lapons han inventat una gran varietat d’utensilis per a facilitar la seua vida.
Alguns d’ells són:

- L’igú, casa de gel en forma de mitja esfera.
- El caiac, barca individual de fusta i pell de foca.
- L’umiac, barca col·lectiva usada en la caça de balenes.
- La llança de tres puntes, per a caçar salmó.
- El trineu tirat per gossos per a desplaçar-se.
- Etc.

A més, han creat una vestimenta especial. Vesteixen amb anoraks fets de pell de balena. Usen botes i mitons i també es posen dos pantalons fets de pell d’òs i dos cobretrorsos fets de pell de caribú. Totes les costures estàn cosides de tal manera que no deixen pasar l’aigua.



4. HISTORIA:

Els ciutadans nòrdics han tingut uns avantpassats molt il·lustres. Hi va haver èpoques més favorables on va augmentar la població. Però quan les condicions climàtiques tornaven a ser dures, es veien obligats a emigrar o a dedicar-se a la pirateria.
Durant el segle V els gots van acabar amb l’imperi Roma. Més tard, al segle IX, nous grups de guerrers nòrdics es llançaren a la pirateria. Eren els víkings. Aquestos es van expandir per Europa i van aterrar països sencers.
Els víkings més importants eren els danesos i van conquistar moltes de les futures nacions Europees.


5. LA POBLACIÓ DE LA TAIGÀ

El clima de la taigà dificulta l’agricultura. Per això, els humans que han pogut sobreviure a eixes condicions s’han dedicat a l’aprofitament dels animals, com la caça, la pesca y la ramaderia.
Els que millor s’han adaptat són els lapons, que s’han dividit en dos grans grups:
• Els de la vora dels rius, que són pescadors.
• Els de les muntanyes, que sobreviuen gràcies a la ramaderia de rens.
Un exemple clar de la relació dels caçador de la taigà es la pel·lícula Dersu Uzala del director Akira Kurosawa.



6. INUITS EN L’ ACTUALITAT

Actualment, els Inuits continuen dedicant-se a la caça.
Cacen foques i ossos polars. Ho fan en grup i amb trineus tirats per gossos.
En hivern, durant la temporada de caça, viatgen per la costa de Groenlàndia i a voltes sobre el mar.
Per la nit, dormen en cabanyes de fusta que transporten en els trineus i en alguns casos en refugis. Son molt generosos, ja que deixen una part de l’aliment que cacen al refugi per a la següent persona que hi vingui. A més, la resta de l’aliment, ho reparteixin entre ells i els gossos i per a les segues famílies quan tornen casa.
En estiu, els Inuits canvien d’activitats, i pesquen narvals. Pesquen muntats en caiacs i amb arpó. Corren un gran risc, ja que no saben nedar i els caiacs tomben amb facilitat. Quan pesquen un narval, li tallen la “banya” per regalar-la despès o vendre-la.
Tanmateix, aquests últims anys el desglaç ha dificultat molt la caça. La temperatura de Groenlandia ha augmentat más de 1,1 ºC, el doble del promedi mundial. L’època del desglaç ha anat avançant i els inuits estàn cada vegada más preocupats.