"La ignorància afirma o nega rotundament; la ciència duda"
Voltaire

miércoles, 15 de diciembre de 2010

Diari de classe IV: Isaac Newton

Isaac Newton

Newton va nàixer en desembre de 1642 (o gener de 1943 en l’actual calendari). Va ser un dels cientifics més influents de tots els temps. Els seus descobriments en matemátiques, òptica i física van revolucionar el món.

Entre els seus descobriments matemàtics va inventar els càlculs integrals i, juntament amb Leibnitz, els càlculs diferencials.

En física i astronomia va definir les lleis de la cinemàtica i la llei universal de gravetat, que va utilizar per a predir el moviment de les estrelles.

En l’época que va viure Newton, els francesos i els anglesos estaven en procés de colonitzar Amèrica del Nord, igual que els espanyols Amèrica del Sud.

jueves, 2 de diciembre de 2010

Diari de classe III: Volum

Encara que ja hem tingut l'examen, vaig a explicar el que hem donat sobre el volum.

El volum es pot definir com l'espai que ocupa un cos i que no pot ser ocupat per un altre. Per a mesurar el volum utilitzem les unitats de volum: m3, cm3, dm3...

Per a calcular el volum d'un cos sòlid hem de tindre en compte si es regular o irregular.

Càlcul d'un cos irregular

· Plenem una probeta fins a la meitat i mesurem el volum de l'aigua. L'anomenarem "Volum 1"
· Fiquem l'objecte en la probeta i tornem a mesurar el volum de l'aigua, que haurà augmentat. A aquest volum l'anomenarem "Volum 2"
·Finalment, per saber el volum de l'objecte calculem la diferència entre el Volum 2 i el Volum 1.

Per tant, la fórmula per a calcular el volum amb aquest mètode seria: V. objecte = V. 2 - V. 1

Càlcul d'un cos regular

Anem a calcular el voum d'un paralelepípede, un cos amb sis cares rectangulars, paraleles 2 a 2 i quadrilàteres.
Per a calcular-lo, simplement hem d'identificar les tres dimensions de l'objecte i multiplicar-les.

martes, 19 de octubre de 2010

Diari de classe II: Resultats de l'investigació


Després d'haver anat al laboratori hem pogut comprovar les hipòtesis i ja tenim les conclusions:

· El pes de la bola no influeix en el període.

· L'angle de llançament no influeix en el període. Aquesta és una caracteríastica molt interesant, ja que és el que fa que el pèndul puga servir per a mesurar el temps: encara que estiga parant-se, el període és el mateix que quan l'acabes de llançar.

· La llargària del fil sí que influeix en el període: quant més llarg és el fil, més llarg és el període.

domingo, 3 de octubre de 2010

Diari de classe I: Christians Huygens


Christians Huygens va ser un astrònom, físic i matemàtic neerlandès, va nàixer en 1629 i va morir en 1695. Huygens provenia d'una família important holandesa, cosa que va fer que rebera una excel·lent educació i poguera comunicar-se amb els científics importants de l'època.

Va estudiar mecànica i geometria amb professors privats. Més tard, va estudiar en dos universitats diferents Dret i Matemàtiques, profunditzant sobretot en la segona.

Tots aquests estudis van fer que Huygens s'interessara per camps científics molt variats:

Matemàtiques: En aquests camp, va ser un dels pioners estudiant la Probabilitat. Sobre aquest tema va escriure un llibre, resolent molts problemes.
També va estudiar la Geometria.

Física: Huygens es va centrar sobretot en la mecànica. Dins d'aquest camp va estudiar i descobrir moltes forces i principis. A més, va investigar sobre el funcionament d'un pèndul simple, raó per la qual l'estem estudiant. Amb aquesta investigació va aconseguir construir el primer rellotge de pèndul.

També va fer molts estudis sobre dins de l'Astronomia i l'òptica.

sábado, 25 de septiembre de 2010

"Mapa" de la Lluna


Estem acostumats a veure la Luna de lluny, però ara també la podem obsevar més detenidament. La sonda LRO ha cartografiat els 5.185 cràters que té actualment la Lluna i amb aquestes imatges els científics han descobert més coses sobre l'historia dels impacts.

Els que han estudiat el mapa han deduit que ha hagut dos fases diferents de caiguda de cosos celests. Primer impactaven objectes bastant grans, però després van començar a caure sobre la Lluna cosos més petits. Els científic encara no tenen ninguna explicació clara sobre aquest canvi de tamany en els cràters.

Ací teniu un par de fotos del mapa







Si voleu més informació la podeu llegir ací:

sábado, 24 de julio de 2010

Descoberta l'estrella coneguda més gran de l'univers




Fa dos dies, un equip internacional d’astrònoms anunciava que acabaven de descobrir l’estrella més gran de l’univers. L’estrella, anomenada R136a1, va ser vista a través del telescopi VLT de Paranal (Chile), per uns científics de l’Universitat de Shieffield, liderats per l’astrofísic Paul Crowther. Està situada en la nebulosa de la Tarantula, dins d’una galàxia anomenada Gran Núbol Magallànic, a 165.000 anys llum de la Via Làctea.

Paul Crowther va explicar que l’estrella, en els seus inicis, tendria una massa equivalent a 320 Sols. Ara té ja una edat intermitja i ha perdut un cinqué de la seua massa. Aquesta disminució es deu a que, al contrari que els humans, les estrelles naixen pesades i perden pes amb el temps.

I no és solament el pes el que caracteritza a aquesta estrella gegant, perque la R136a1 és molt més lluminosa i calenta que el Sol. La temperatura de la seua superfície pot arribar a sobrepassar els 40.000 ºC, set vegades més calenta que el Sol. A més, els seus raigs ultravioletes són tant potents que si aquesta estrella estiguera en el centre de nostre sistema solar, la vida en la terra seria impossible.

miércoles, 7 de julio de 2010

Videos impresionants de cèl·lules

Bé, aquí teniu alguns videos molt interesants vists amb microscopi:



En aquest video podem veure com una cèl·lula del sistema inmunitari (anomenada Neutròfil) persegueix a una bacteria. El video es va grabar en els anys 50 per David Rogers.




En aquest altre observem com una bacteria anomenada Listeria monocytogenes intanta expandir-se cèl·lula per cèl·lula. En el video podem veure com intenten travesar la membrana d'una cèl·ula per a passar a les altres. Es van grabar en el laboratori de l'Universitat d'Stanford.




I per últim, aquest és més curt, però també està molt bé. El video mostra com un virus s'espandix en unes cèl·lules de cultiu. Aquest fenòmen es conei com superinfeció.


He tret els videos i l'informació d'una pàgina web de ciència bastant bona i interesant: www.amazings.es

sábado, 19 de junio de 2010

Els humans al Pol Nord

Aquest és un treball fet per Berta i jo en 1º d'ESO per a Naturals.

1. Introducció

El pol nord és un terreny inóspit i fred per a l’ésser humà, però encara així hem aconseguit conquistar-lo.
Les tribus habitants al pol nord han hagut d’adaptar les seues condicions físiques per a poder suportar les condicions climatológiques adverses. A més, han desenvolupat una cultura molt extensa que inclou objectes que han inventat per a poder sobreviure.
També tenen una història molt intensa, en la qual s’han involucrat en la cultura de molts altres països.



2. Adaptacions físiques



Grups de caçadors siberians van arribar a l’àrtic i van evolucionar fins a separar-se en dos grans grups:

- Els lapons, que es desplaçaren més al sur.
- Els inuits, uns a la costa i altres a l’interior, que eren principalment caçadors.

Cada un es va adaptar a les condicions climátiques d’una manera diferent.
Els inuits són baixos i grossos, d’extremitats curtes per a suportar el fred. A més, tenen un nas petit per a reduir les pèrdues de calor i bosses de greix davall de les parpelles i a les galtes per evitar la congelació.
Els lapons tenen també extremitats curtes i ulls negres, però, pel contrari, el seu cabell és normalment ros i tenen la pell blanca.
Aquesta diferència es deu principalment a la firma d’aconseguir la vitamina D.
Els inuits, de monyo negre i pell morena, aconsegueixen la vitamina D gràcies al fetge dels animals marins que mengen.
Els lapons no cacen animals marins, per tant, prenen la vitamina D de la llum solar, per això son tan blanquets.


3. Cultura



Els habitants del nord han desenvolupat una cultura molt específica i important, que els ha permés sobreviure a les condicions climátiques adverses que suporten al pol.
Els esquimals i els lapons han inventat una gran varietat d’utensilis per a facilitar la seua vida.
Alguns d’ells són:

- L’igú, casa de gel en forma de mitja esfera.
- El caiac, barca individual de fusta i pell de foca.
- L’umiac, barca col·lectiva usada en la caça de balenes.
- La llança de tres puntes, per a caçar salmó.
- El trineu tirat per gossos per a desplaçar-se.
- Etc.

A més, han creat una vestimenta especial. Vesteixen amb anoraks fets de pell de balena. Usen botes i mitons i també es posen dos pantalons fets de pell d’òs i dos cobretrorsos fets de pell de caribú. Totes les costures estàn cosides de tal manera que no deixen pasar l’aigua.



4. HISTORIA:

Els ciutadans nòrdics han tingut uns avantpassats molt il·lustres. Hi va haver èpoques més favorables on va augmentar la població. Però quan les condicions climàtiques tornaven a ser dures, es veien obligats a emigrar o a dedicar-se a la pirateria.
Durant el segle V els gots van acabar amb l’imperi Roma. Més tard, al segle IX, nous grups de guerrers nòrdics es llançaren a la pirateria. Eren els víkings. Aquestos es van expandir per Europa i van aterrar països sencers.
Els víkings més importants eren els danesos i van conquistar moltes de les futures nacions Europees.


5. LA POBLACIÓ DE LA TAIGÀ

El clima de la taigà dificulta l’agricultura. Per això, els humans que han pogut sobreviure a eixes condicions s’han dedicat a l’aprofitament dels animals, com la caça, la pesca y la ramaderia.
Els que millor s’han adaptat són els lapons, que s’han dividit en dos grans grups:
• Els de la vora dels rius, que són pescadors.
• Els de les muntanyes, que sobreviuen gràcies a la ramaderia de rens.
Un exemple clar de la relació dels caçador de la taigà es la pel·lícula Dersu Uzala del director Akira Kurosawa.



6. INUITS EN L’ ACTUALITAT

Actualment, els Inuits continuen dedicant-se a la caça.
Cacen foques i ossos polars. Ho fan en grup i amb trineus tirats per gossos.
En hivern, durant la temporada de caça, viatgen per la costa de Groenlàndia i a voltes sobre el mar.
Per la nit, dormen en cabanyes de fusta que transporten en els trineus i en alguns casos en refugis. Son molt generosos, ja que deixen una part de l’aliment que cacen al refugi per a la següent persona que hi vingui. A més, la resta de l’aliment, ho reparteixin entre ells i els gossos i per a les segues famílies quan tornen casa.
En estiu, els Inuits canvien d’activitats, i pesquen narvals. Pesquen muntats en caiacs i amb arpó. Corren un gran risc, ja que no saben nedar i els caiacs tomben amb facilitat. Quan pesquen un narval, li tallen la “banya” per regalar-la despès o vendre-la.
Tanmateix, aquests últims anys el desglaç ha dificultat molt la caça. La temperatura de Groenlandia ha augmentat más de 1,1 ºC, el doble del promedi mundial. L’època del desglaç ha anat avançant i els inuits estàn cada vegada más preocupats.